LA
GINESTA
La
ginesta altra vegada
la
ginesta amb tanta olor
es
la meva enamorada
que
ve al temps de la calor.
Per
a fer-li una abraçada
hi
pujat dalt del serrat:
de
la primera besada
m'ha
deixat tot perfumat.
Feia
un vent que enarborava
feia
un sol molt resplendent
la
ginesta es regirava
furiosa
al sol rient.
Jo
la prenc per la cintura
la
tisora va enrenou
desflorant
tanta hermosura,
fins
que el cor m'ha dit prou.
Amb
un vímet que creixia
innocent
a vora seu
jo
he lligat la dolça aimia
ben
estreta en un pom breu.
Quan
la he tinguda lligada
m'he
girat de cara al mar...
m'he
girat al mar de cara,
que
brillava com cristall;
he
aixecat el pom enlaire
i
he arrencat a córrer avall.
Joan Maragall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada